L’Eva, i una sala amb quatre màquines.
Darrere de L’Horitzó no hi ha una cadena ni una plantilla rotativa. Hi ha una persona que va decidir quantes màquines cabien a la sala i quantes en volia posar de veritat.
La que et corregeix és sempre la mateixa.
[Anys que fa que l’Eva es dedica al pilates, on es va formar i com va arribar-hi. Aquest paràgraf l’ha d’escriure ella: què feia abans, qui li va ensenyar, quin any obre l’estudi a Vilanova.]
El que sí que sabem és com treballa: mirant. No posa música forta ni compta repeticions en veu alta. Va d’una màquina a l’altra dient noms i col·locant costelles, i se’n recorda del que et va passar la setmana passada.
És una manera de treballar, i és la que ha triat. També la que li agradaria a ella com a alumna.
Sempre us farà mandra venir. Però vindreu pels resultats.Eva Serra
Per què quatre i no deu.
A la sala hi caben deu màquines. Amb deu màquines, el mateix local factura més del doble i l’estudi s’assembla a tots els altres.
Però amb deu persones a la sala ja no es pot mirar ningú de veritat, i el que fa la feina en pilates no és l’exercici: és com el fas. I això només ho pot veure algú que t’estigui mirant en aquell moment.
El preu de fer-ho així és que hi caben quatre persones per hora. Quan una franja s’omple, cal esperar que algú la deixi. És el límit del model, i el model és el producte.
A Vilanova, i a propòsit.
Les alumnes venen de Vilanova, les Roquetes, Sant Pere de Ribes, Cubelles i Sitges. Gairebé totes caminant o amb cinc minuts de cotxe — perquè la comoditat mana: si no et queda de camí, no hi acabes anant.
Si vols veure-ho de prop, escriu-nos.
Et preguntem quatre coses, et diem amb sinceritat si aquest estudi és el que necessites i quines hores queden lliures.
Parlar amb l’Eva